Síria sense flors

Síria sense flors és un doble viatge al cor de la bellesa i de la barbàrie. És una travessia en què la viatgera, igual que Ulisses, cerca la seva Ítaca particular fent del temps un sol temps, el de lhorror i el de la subtilesa, el de lamor i el mai més, entrellaçant-se en uns poemes amb tota la força lírica i reivindicativa de la poesia en majúscules escrita sense concessions. Amb aquest poemari Àlvarez Roig ha escrit un llibre definitiu, fundacional i redemptor duna realitat tan propera com ignorada pels ulls dOccident, que prefereix obviar lexistència de tots els pobles desheretats de la terra. Lobra fa de pont entre cultures, entre passat i futur i entre el jo i laltre. Síria sense flors fa reviure els morts, sacseja els vius i suposa una nova fita dins duna trajectòria poètica coherent, sòlida i madura.